El dret a queixar-se

QUEIXES I RETRETS

Us convidem a mirar dues converses que es donen sovint en el nostre àmbit familiar. Entenem que són dues converses amb carecteristiques diferents i per això separarem queixes i retrets. Parlarem de queixes quan portem un malestar que ens està afectant i que no està relacionat amb el nostre interlocutor, no està implicada la persona amb la que estic parlant, a casa em puc queixar de la feina, de l'embús, de correus... Parlarem de retret quan aquest malestar el relacionem directament amb el nostre interlocutor, estic fent un retret quan faig responsable del meu malestar la persona amb la que estic parlant. En aquestes dues primeres entrades farem una mirada a la queixa i al dret a queixar-se.

QUI SOC JO QUAN EM QUEIXO?

Sóc una persona que valoro i gaudeixo molts aspectes de la meva vida, em moc en el món de relacions prenent les meves decisions i acceptant les seves conseqüències. També veig que a vegades no aparec amb tota aquesta força. A vegades sento un malestar i la única cosa que vull és expressar-lo, treure’l fora sense que m'importin les conseqüències. En aquests moments estic reaccionant al que tinc al meu voltant. Per un instant renuncio a liderar la meva vida i em centro en el que estic sentint sense voler gestionar les meves emocions. Potser són coses molt importants o potser són petits detalls, en aquestes ocasions són el meu motiu per queixar-me. Tots tenim motius per queixar-nos. Qui no es queixa és perquè no vol.

Quant conscient sóc de per què em queixo? Fins a quin punt sóc capaç de reconèixer aquesta necessitat puntual i em permeto aquest espai de pura reacció? Què em passa quan m'impacta una situació desagradable i no em queixo ni gestiono les emocions que em provoca?

VALIDO EL MEU DRET A QUEIXAR-ME?

A vegades necessito un espai per expressar el meu malestar sense haver-ho d'explicar. A vegades necessito que m'escoltin i no m'importa que m'entenguin. A vegades només  necessito que el meu entorn sàpiga que estic malament. Aquest és el meu dret a queixar-me.

Què en saben les persones que conviuen amb mi d'aquesta necessitat? Com veig que responen elles a les meves queixes? Que em passa quan se’m queixen a mi? Com respecto també el seu dret a queixar-se?

 QUÍN ÉS EL MEU ESPAI PER QUEIXAR-ME?

En la meva vida hi ha un espai especial, un espai que comparteixo amb les persones adultes que estimo, un espai on em permeto ser jo mateix i acceptar també les meves debilitats, potser és la meva parella, potser és una amistat especial o un familiar. En aquest espai em puc sentir còmode per expressar-me des de la queixa sense voler res més. En aquest espai també em mostro disposat a escoltar a l'altre en el seu malestar sense voler oferir-li res més. Quan m'he expressat és més fàcil per mi reconèixer que la queixa no és constructiva i puc recuperar el meu lideratge per solucionar la meva situació.

Quant conscient sóc que queixar-me és renunciar al meu lideratge? Com vull reaccionar a les queixes dels que m'envolten?

ON EM PORTA QUEIXAR-ME?

Sé que quan em queixo estic fent responsable a un altre de la meva situació. Sé que quan em queixo no estic mirant la solució. Potser a vegades queixar-me i ser escoltat em permet relaxar-me i ser capaç de fer una nova mirada que em permeti, a la fi, veure noves possibilitats. A vegades també em trobo que compartir la meva queixa amb un interlocutor em lliga més al meu malestar i apareix un malestar en l'altre. Quan no reconec aquesta situació la queixa es pot convertir en una cuirassa que no em permeti avançar.

Quant disposat estic a acceptar la meva responsabilitat i renunciar a la queixa? Quant important per mi és solucionar la situació?

QUÈ TINC PER SORTIR DE LA QUEIXA?

Tinc un espai especial per queixar-me i un interlocutor en el que puc confiar. Sóc capaç de veure quan en la nostra conversa també apareix un malestar en l'altre, potser m'ho portarà amb paraules o potser ho notaré amb la seva forma d'estar, tant pot ser que el noti a la defensiva o que el senti més agressiu, o pot ser que el que de sobte sigui el meu interlocutor qui es possi a solucionar la meva queixa. En aquest moments sé que el meu interlocutor m'està avisant que la meva queixa no porta enlloc. En aquest moment disposo de la meva respiració per tornar-me a trobar. Respiro i em prenc l'instant que necessito per reconèixer on estic i on vull anar. Ara de nou sóc capaç d'agrair-li a l'altre el que em mostra de mi i oferir-li el meu compromís de tirar endavant.

En quines situacions veig que ja estic sent plenament capaç d'aparèixer compromès a tirar endavant? Quin és un tema en el que encara em segueixo enganxant a la queixa i ara vull provar de respirar?

Us convidem a revisar cóm la queixa apareix en les vostres relacions i cóm voleu que aparegui d'ara endavant i a compartir amb els vostres comentaris