Sense llibre d'instruccions

¿En quin moment esdevinc pare o mare?

Sóc una persona que vinc avançant per la meva vida posant en joc les meves capacitats per créixer, desenvolupar-me i per relacionar-me amb els demés. I en un moment de la meva trajectòria decideixo fer-me responsable sola o acompanyada de la vida d’un nou ésser. Segurament aquest compromís va sorgir quan vàrem decidir concebre aquesta nova persona,  potser va ser una decisió plenament emocional, també pot ser m’hagi costat decidir-ho i encara tingui dubtes, fins i tot pot ser que jo no hagi participat en la concepció d’aquest infant i que hagi entrat més tard en la seva vida disposat a donar-li el millor, hi ha molts camins per esdevenir  mare o pare. ¿que en recordo d’aquella decisió? ¿Quines fantàstiques possibilitats vaig intuir per aquest nou ésser quan vaig decidir acceptar-lo en la meva vida?

¿què tinc ja llest per acompanyar aquesta nova persona?

Potser m’he informat en llibres, potser amb la família o amb els amics, també pot ser que hagi estat parlant amb el pediatre o amb un psicòleg per saber que era el que calia fer amb el meu fill, fins i tot pot ser que m’hagi atrevit a rebre aquesta nova persona només amb els braços oberts. Segur que en totes aquestes possibilitats m’he preparat tant bé com he sabut fer-ho en el moment. Segur també que aquesta nova vida m’ha sorprès de formes que jo no esperava. I en aquell moment he estat capaç de trobar noves solucions per situacions que no havia imaginat. ¿En quin moment vaig veure la meva creativitat i la meva flexibilitat aparèixer amb tota la seva capacitat? ¿quina va ser una habilitat meva que vaig descobrir gràcies a aquesta nova persona?

¿Què m’ha ajudat a saber com actuar en cada moment?

He descobert que els infants venen sense llibres de instruccions i he descobert que aquesta és la manera en que la natura ens convida als pares i mares a prendre la iniciativa i a adaptar-nos a les necessitats úniques dels nostres fills i filles. He descobert també com la natura s’ha assegurat de que en cada moment tingui la millor guia per saber per on avançar: l’estimació que sento per aquesta nova persona, aquesta és la meva inspiració per decidir que vull per ella. ¿En quin moment he sentit  com em fa fort aquesta estimació? ¿Quantes vegades he deixat que sigui l’amor el que doni l’estabilitat a la relació amb el meu fill o filla?

¿En quin moment pot ser que no estigui arribant a sentir aquesta fortalesa?

En el meu dia a dia, acompanyant aquest nou ésser, visc contínuament experiències enriquidores, algunes les gaudeixo al moment i altres sento que en aquell instant em superen. Em pot passar que en alguns moments perdi la seguretat respecte al que vull fer, també pot ser que em senti desbordada i senti que la meva energia no arriba per tot, a vegades em puc trobar desitjant més temps per mi i per les meves coses, o senzillament  no tinc clares les meves capacitats per aquest paper de mare o pare. ¿quines eines he anat descobrint que m’ajuden en aquest moments? ¿en que veig que em podria ajudar compartir aquestes situacions i aquestes eines amb altres pares i mares com jo?

Us convidem rellegir altre cop aquesta petita reflexió, sigui aquesta la situació que esteu vivint, sigui la vàreu viure ja fa anys o potser serà la vostre aviat. Us convidem també a mirar el vostre actual moment i a pensar quina es una situació complexa d’avui dia  que també voleu mirar d’una forma diferent, i a dedicar uns moments a decidir quin és el primer pas que voleu fer per aconseguir-ho.