¿En quin moment esdevinc pare o mare?
Sóc una persona que vinc avançant per la meva
vida posant en joc les meves capacitats per créixer, desenvolupar-me i per
relacionar-me amb els demés. I en un moment de la meva trajectòria decideixo
fer-me responsable sola o acompanyada de la vida d’un nou ésser. Segurament
aquest compromís va sorgir quan vàrem decidir concebre aquesta nova persona, potser va ser una decisió plenament emocional, també pot
ser m’hagi costat decidir-ho i encara tingui dubtes, fins i tot pot ser que jo
no hagi participat en la concepció d’aquest infant i que hagi entrat més tard
en la seva vida disposat a donar-li el millor, hi ha molts camins per esdevenir
mare o pare. ¿que en recordo d’aquella
decisió? ¿Quines fantàstiques possibilitats vaig intuir per aquest nou ésser
quan vaig decidir acceptar-lo en la meva vida?
¿què tinc ja llest per acompanyar aquesta nova
persona?
Potser m’he informat en llibres, potser amb la
família o amb els amics, també pot ser que hagi estat parlant amb el pediatre o
amb un psicòleg per saber que era el que calia fer amb el meu fill, fins i tot
pot ser que m’hagi atrevit a rebre aquesta nova persona només amb els braços
oberts. Segur que en totes aquestes possibilitats m’he preparat tant bé com he
sabut fer-ho en el moment. Segur també que aquesta nova vida m’ha sorprès de
formes que jo no esperava. I en aquell moment he estat capaç de trobar noves
solucions per situacions que no havia imaginat. ¿En quin moment vaig veure la
meva creativitat i la meva flexibilitat aparèixer amb tota la seva capacitat?
¿quina va ser una habilitat meva que vaig descobrir gràcies a aquesta nova
persona?
¿Què m’ha ajudat a saber com actuar en cada
moment?
He descobert que els infants venen sense
llibres de instruccions i he descobert que aquesta és la manera en que la
natura ens convida als pares i mares a prendre la iniciativa i a adaptar-nos a
les necessitats úniques dels nostres fills i filles. He descobert també com la
natura s’ha assegurat de que en cada moment tingui la millor guia per saber per
on avançar: l’estimació que sento per aquesta nova persona, aquesta és la meva
inspiració per decidir que vull per ella. ¿En quin moment he sentit com em fa fort aquesta estimació? ¿Quantes
vegades he deixat que sigui l’amor el que doni l’estabilitat a la relació amb
el meu fill o filla?
¿En quin moment pot ser que no estigui arribant
a sentir aquesta fortalesa?
En el meu dia a dia, acompanyant aquest nou ésser,
visc contínuament experiències enriquidores, algunes les gaudeixo al moment i
altres sento que en aquell instant em superen. Em pot passar que en alguns
moments perdi la seguretat respecte al que vull fer, també pot ser que em senti
desbordada i senti que la meva energia no arriba per tot, a vegades em puc
trobar desitjant més temps per mi i per les meves coses, o senzillament no tinc clares les meves capacitats per aquest
paper de mare o pare. ¿quines eines he anat descobrint que m’ajuden en aquest
moments? ¿en que veig que em podria ajudar compartir aquestes situacions i
aquestes eines amb altres pares i mares com jo?
Us convidem rellegir altre cop aquesta petita
reflexió, sigui aquesta la situació que esteu vivint, sigui la vàreu viure ja
fa anys o potser serà la vostre aviat. Us convidem també a mirar el vostre
actual moment i a pensar quina es una situació complexa d’avui dia que també voleu mirar d’una forma diferent, i
a dedicar uns moments a decidir quin és el primer pas que voleu fer per
aconseguir-ho.
