El dret a queixar-se

QUEIXES I RETRETS

Us convidem a mirar dues converses que es donen sovint en el nostre àmbit familiar. Entenem que són dues converses amb carecteristiques diferents i per això separarem queixes i retrets. Parlarem de queixes quan portem un malestar que ens està afectant i que no està relacionat amb el nostre interlocutor, no està implicada la persona amb la que estic parlant, a casa em puc queixar de la feina, de l'embús, de correus... Parlarem de retret quan aquest malestar el relacionem directament amb el nostre interlocutor, estic fent un retret quan faig responsable del meu malestar la persona amb la que estic parlant. En aquestes dues primeres entrades farem una mirada a la queixa i al dret a queixar-se.

QUI SOC JO QUAN EM QUEIXO?

Sóc una persona que valoro i gaudeixo molts aspectes de la meva vida, em moc en el món de relacions prenent les meves decisions i acceptant les seves conseqüències. També veig que a vegades no aparec amb tota aquesta força. A vegades sento un malestar i la única cosa que vull és expressar-lo, treure’l fora sense que m'importin les conseqüències. En aquests moments estic reaccionant al que tinc al meu voltant. Per un instant renuncio a liderar la meva vida i em centro en el que estic sentint sense voler gestionar les meves emocions. Potser són coses molt importants o potser són petits detalls, en aquestes ocasions són el meu motiu per queixar-me. Tots tenim motius per queixar-nos. Qui no es queixa és perquè no vol.

Quant conscient sóc de per què em queixo? Fins a quin punt sóc capaç de reconèixer aquesta necessitat puntual i em permeto aquest espai de pura reacció? Què em passa quan m'impacta una situació desagradable i no em queixo ni gestiono les emocions que em provoca?

VALIDO EL MEU DRET A QUEIXAR-ME?

A vegades necessito un espai per expressar el meu malestar sense haver-ho d'explicar. A vegades necessito que m'escoltin i no m'importa que m'entenguin. A vegades només  necessito que el meu entorn sàpiga que estic malament. Aquest és el meu dret a queixar-me.

Què en saben les persones que conviuen amb mi d'aquesta necessitat? Com veig que responen elles a les meves queixes? Que em passa quan se’m queixen a mi? Com respecto també el seu dret a queixar-se?

 QUÍN ÉS EL MEU ESPAI PER QUEIXAR-ME?

En la meva vida hi ha un espai especial, un espai que comparteixo amb les persones adultes que estimo, un espai on em permeto ser jo mateix i acceptar també les meves debilitats, potser és la meva parella, potser és una amistat especial o un familiar. En aquest espai em puc sentir còmode per expressar-me des de la queixa sense voler res més. En aquest espai també em mostro disposat a escoltar a l'altre en el seu malestar sense voler oferir-li res més. Quan m'he expressat és més fàcil per mi reconèixer que la queixa no és constructiva i puc recuperar el meu lideratge per solucionar la meva situació.

Quant conscient sóc que queixar-me és renunciar al meu lideratge? Com vull reaccionar a les queixes dels que m'envolten?

ON EM PORTA QUEIXAR-ME?

Sé que quan em queixo estic fent responsable a un altre de la meva situació. Sé que quan em queixo no estic mirant la solució. Potser a vegades queixar-me i ser escoltat em permet relaxar-me i ser capaç de fer una nova mirada que em permeti, a la fi, veure noves possibilitats. A vegades també em trobo que compartir la meva queixa amb un interlocutor em lliga més al meu malestar i apareix un malestar en l'altre. Quan no reconec aquesta situació la queixa es pot convertir en una cuirassa que no em permeti avançar.

Quant disposat estic a acceptar la meva responsabilitat i renunciar a la queixa? Quant important per mi és solucionar la situació?

QUÈ TINC PER SORTIR DE LA QUEIXA?

Tinc un espai especial per queixar-me i un interlocutor en el que puc confiar. Sóc capaç de veure quan en la nostra conversa també apareix un malestar en l'altre, potser m'ho portarà amb paraules o potser ho notaré amb la seva forma d'estar, tant pot ser que el noti a la defensiva o que el senti més agressiu, o pot ser que el que de sobte sigui el meu interlocutor qui es possi a solucionar la meva queixa. En aquest moments sé que el meu interlocutor m'està avisant que la meva queixa no porta enlloc. En aquest moment disposo de la meva respiració per tornar-me a trobar. Respiro i em prenc l'instant que necessito per reconèixer on estic i on vull anar. Ara de nou sóc capaç d'agrair-li a l'altre el que em mostra de mi i oferir-li el meu compromís de tirar endavant.

En quines situacions veig que ja estic sent plenament capaç d'aparèixer compromès a tirar endavant? Quin és un tema en el que encara em segueixo enganxant a la queixa i ara vull provar de respirar?

Us convidem a revisar cóm la queixa apareix en les vostres relacions i cóm voleu que aparegui d'ara endavant i a compartir amb els vostres comentaris

Sense llibre d'instruccions

¿En quin moment esdevinc pare o mare?

Sóc una persona que vinc avançant per la meva vida posant en joc les meves capacitats per créixer, desenvolupar-me i per relacionar-me amb els demés. I en un moment de la meva trajectòria decideixo fer-me responsable sola o acompanyada de la vida d’un nou ésser. Segurament aquest compromís va sorgir quan vàrem decidir concebre aquesta nova persona,  potser va ser una decisió plenament emocional, també pot ser m’hagi costat decidir-ho i encara tingui dubtes, fins i tot pot ser que jo no hagi participat en la concepció d’aquest infant i que hagi entrat més tard en la seva vida disposat a donar-li el millor, hi ha molts camins per esdevenir  mare o pare. ¿que en recordo d’aquella decisió? ¿Quines fantàstiques possibilitats vaig intuir per aquest nou ésser quan vaig decidir acceptar-lo en la meva vida?

¿què tinc ja llest per acompanyar aquesta nova persona?

Potser m’he informat en llibres, potser amb la família o amb els amics, també pot ser que hagi estat parlant amb el pediatre o amb un psicòleg per saber que era el que calia fer amb el meu fill, fins i tot pot ser que m’hagi atrevit a rebre aquesta nova persona només amb els braços oberts. Segur que en totes aquestes possibilitats m’he preparat tant bé com he sabut fer-ho en el moment. Segur també que aquesta nova vida m’ha sorprès de formes que jo no esperava. I en aquell moment he estat capaç de trobar noves solucions per situacions que no havia imaginat. ¿En quin moment vaig veure la meva creativitat i la meva flexibilitat aparèixer amb tota la seva capacitat? ¿quina va ser una habilitat meva que vaig descobrir gràcies a aquesta nova persona?

¿Què m’ha ajudat a saber com actuar en cada moment?

He descobert que els infants venen sense llibres de instruccions i he descobert que aquesta és la manera en que la natura ens convida als pares i mares a prendre la iniciativa i a adaptar-nos a les necessitats úniques dels nostres fills i filles. He descobert també com la natura s’ha assegurat de que en cada moment tingui la millor guia per saber per on avançar: l’estimació que sento per aquesta nova persona, aquesta és la meva inspiració per decidir que vull per ella. ¿En quin moment he sentit  com em fa fort aquesta estimació? ¿Quantes vegades he deixat que sigui l’amor el que doni l’estabilitat a la relació amb el meu fill o filla?

¿En quin moment pot ser que no estigui arribant a sentir aquesta fortalesa?

En el meu dia a dia, acompanyant aquest nou ésser, visc contínuament experiències enriquidores, algunes les gaudeixo al moment i altres sento que en aquell instant em superen. Em pot passar que en alguns moments perdi la seguretat respecte al que vull fer, també pot ser que em senti desbordada i senti que la meva energia no arriba per tot, a vegades em puc trobar desitjant més temps per mi i per les meves coses, o senzillament  no tinc clares les meves capacitats per aquest paper de mare o pare. ¿quines eines he anat descobrint que m’ajuden en aquest moments? ¿en que veig que em podria ajudar compartir aquestes situacions i aquestes eines amb altres pares i mares com jo?

Us convidem rellegir altre cop aquesta petita reflexió, sigui aquesta la situació que esteu vivint, sigui la vàreu viure ja fa anys o potser serà la vostre aviat. Us convidem també a mirar el vostre actual moment i a pensar quina es una situació complexa d’avui dia  que també voleu mirar d’una forma diferent, i a dedicar uns moments a decidir quin és el primer pas que voleu fer per aconseguir-ho.

Coaching familiar

Que pot aportar el Coaching transformacional a la nostra familia?
El Coaching és avui dia la tècnica capdavantera per acompanyar als nostres interlocutors, a les persones  que ens envolten, i a les persones importants per a nosaltres, a aconseguir desenvolupar al màxim les seves capacitats. El Coaching transformacional ens convida a dominar l’art de la conversa transformadora, l’art de convertir una situació difícil en una possibilitat de créixer i millorar. Què us sembla portar aquesta mirada a la família i poder esdevenir un pare o mare, una parella o un fill o filla coach?

Que tenim per comprendre la nostre família?
El Coaching ens convida a mirar-nos amb dues mirades complementaries. Una ens permet compendre la nostra familia com a sistema, com a personalitat colectiva on es desenvolupen les normes, les responsabilitats, els valors. L'altre és la que ens mostra a cada un de nosaltres, membres de la familia, com a persones úniquesi individuals amb els seus propis interessos per ell mateix i per les persones amb les que conviu.

Quin vull que sigui el meu paper com adult?

Aquest camí comença amb el nostre compromis com adults en asegurar el desenvolupament integral dels nostres fills, respectant també el propi desenvolupament de cada membre de la família. Entenem la com un sistema social de converses, converses quotidianes, converses especials, converses grupals, un  conjunt de interrelacions en les que apareixen els nostres valors, les nostres fortalesses, els nostres somnis i també els nostres temors. Quina és la familia que ens agradaria definir amb aquestes converses?

Fins on vull arribar?
El Coaching transformacional ens porta a ser molt conscients del potencial ilimitat que cada un de nosaltres tenim, a reconeixer les capacitats que ja hem desenvolupat, i també les que encara podem desenvolupar per arribar a expresar fermament la nostra identitat. Volem tenir sempre presents el proposit superior que ens mou i els valors que ens serveixen ser ferms en el camí. Quan clars tenim també els valors i els objectius del demés membres de la nostra familia?