QUEIXES I
RETRETS
Us convidem a mirar dues
converses que es donen sovint en el nostre àmbit familiar. Entenem que són dues
converses amb carecteristiques diferents i per això separarem queixes i retrets. Parlarem
de queixes quan portem un malestar que ens està afectant i que no està
relacionat amb el nostre interlocutor, no està implicada la persona amb la que
estic parlant, a casa em puc queixar de la feina, de l'embús, de correus...
Parlarem de retret quan aquest malestar el relacionem directament amb el nostre
interlocutor, estic fent un retret quan faig responsable del meu malestar la
persona amb la que estic parlant. En aquestes dues primeres entrades farem una
mirada a la queixa i al dret a queixar-se.
QUI SOC JO QUAN EM QUEIXO?
Sóc una persona que valoro i gaudeixo
molts aspectes de la meva vida, em moc en el món de relacions prenent les meves
decisions i acceptant les seves conseqüències. També veig que a vegades no
aparec amb tota aquesta força. A vegades sento un malestar i la única cosa que
vull és expressar-lo, treure’l fora sense que m'importin les conseqüències. En
aquests moments estic reaccionant al que tinc al meu voltant. Per un instant
renuncio a liderar la meva vida i em centro en el que estic sentint sense voler
gestionar les meves emocions. Potser són coses molt importants o potser són
petits detalls, en aquestes ocasions són el meu motiu per queixar-me. Tots
tenim motius per queixar-nos. Qui no es queixa és perquè no vol.
Quant conscient sóc de per què em
queixo? Fins a quin punt sóc capaç de reconèixer aquesta necessitat puntual i
em permeto aquest espai de pura reacció? Què em passa quan m'impacta una
situació desagradable i no em queixo ni gestiono les emocions que em provoca?
VALIDO EL MEU DRET A QUEIXAR-ME?
A vegades necessito un espai per
expressar el meu malestar sense haver-ho d'explicar. A vegades necessito que
m'escoltin i no m'importa que m'entenguin. A vegades només necessito que
el meu entorn sàpiga que estic malament. Aquest és el meu dret a queixar-me.
Què en saben les persones que
conviuen amb mi d'aquesta necessitat? Com veig que responen elles a les meves
queixes? Que em passa quan se’m queixen a mi? Com respecto també el seu dret a
queixar-se?
QUÍN ÉS EL MEU ESPAI PER
QUEIXAR-ME?
En la meva vida hi ha un espai
especial, un espai que comparteixo amb les persones adultes que estimo, un
espai on em permeto ser jo mateix i acceptar també les meves debilitats, potser
és la meva parella, potser és una amistat especial o un familiar. En aquest
espai em puc sentir còmode per expressar-me des de la queixa sense voler res
més. En aquest espai també em mostro disposat a escoltar a l'altre en el seu
malestar sense voler oferir-li res més. Quan m'he expressat és més fàcil per mi
reconèixer que la queixa no és constructiva i puc recuperar el meu lideratge
per solucionar la meva situació.
Quant conscient sóc que
queixar-me és renunciar al meu lideratge? Com vull reaccionar a les queixes
dels que m'envolten?
ON EM PORTA QUEIXAR-ME?
Sé que quan em queixo estic fent
responsable a un altre de la meva situació. Sé que quan em queixo no estic
mirant la solució. Potser a vegades queixar-me i ser escoltat em permet
relaxar-me i ser capaç de fer una nova mirada que em permeti, a la fi, veure
noves possibilitats. A vegades també em trobo que compartir la meva queixa amb
un interlocutor em lliga més al meu malestar i apareix un malestar en l'altre.
Quan no reconec aquesta situació la queixa es pot convertir en una cuirassa que
no em permeti avançar.
Quant disposat estic a acceptar
la meva responsabilitat i renunciar a la queixa? Quant important per mi és
solucionar la situació?
QUÈ TINC PER SORTIR DE LA QUEIXA?
Tinc un espai especial per
queixar-me i un interlocutor en el que puc confiar. Sóc capaç de veure quan en
la nostra conversa també apareix un malestar en l'altre, potser m'ho portarà
amb paraules o potser ho notaré amb la seva forma d'estar, tant pot ser que el
noti a la defensiva o que el senti més agressiu, o pot ser que el que de sobte sigui el meu interlocutor qui es possi a solucionar la meva queixa. En aquest moments sé que el
meu interlocutor m'està avisant que la meva queixa no porta enlloc. En aquest
moment disposo de la meva respiració per tornar-me a trobar. Respiro i em prenc
l'instant que necessito per reconèixer on estic i on vull anar. Ara de nou sóc
capaç d'agrair-li a l'altre el que em mostra de mi i oferir-li el meu compromís
de tirar endavant.
En quines situacions veig que ja
estic sent plenament capaç d'aparèixer compromès a tirar endavant? Quin és un
tema en el que encara em segueixo enganxant a la queixa i ara vull provar de
respirar?
Us convidem a revisar cóm la queixa apareix en les
vostres relacions i cóm voleu que aparegui d'ara endavant i a compartir amb els
vostres comentaris
